dimarts, 5 d’octubre del 2010

octubre...

Estem ja a l'octubre i aviat ens estarem menjant ja els torrons... com passa el temps de ràpid!

Fa un any per aquestes dates molts projectes eren embrionaris, teníem al cap Nova Zelanda però només eren fantasies parlades amb el Guillem al bar del costat del Parc de Bombers de Vilafranca...

El temps passa, de vegades massa ràpid i tot però per sort passa.

Ja som a mitjans d'octubre i com a bons catalans, acabem de celebrar la festa nacional del país veí amb 4 dies non stop. Per celebrar aquesta bonica data es va proposar tocar una mica de natura i anar a caminar tot fent la "travessa dels tres refugis". Una caminada circular entre els refugis d'Ulldeter, Carança i Comadevaca que ens havia d'ocupar de dissabte a dilluns.

De la travessa dels 3 refugis al final ens en vam quedar només amb 2 (Ulldeter i Carançà), anem a pams i ho expliquem...

Ja feia bastants dies que s'estava preparant una nova sortida de les FAC (Fins al Coll). 10 persones valentes (Xan, Gemma, Isa, Elena, Jordi, Marc, Curry, Agustí, Cristina i jo) ens disposàvem a fer la ruta, 3 jornades de caminar amb la calma per paratges de tardor i amb probabilitats de trobar bolets!

Tot va començar dissabte a 2/4 de 7 del matí marxant de Manresa. A les 11 arribàvem al refugi d'Ulldeter, després de 2 cafès, per començar a enfilar cap al coll de la Geganta i cap avall al refugi de Carançà. Una excursioneta tranquila en què el sol ens va acompanyar tota l'estona, a l'hora de dinar ja estàvem al refugi... tarda de buscar bolets, converses amb les vaques, migdiades i de trobar llenya per fer les brases que ens haurien de servir per fer el sopar: trinxat de carançà!
Després de 2 hores de foc per fer brases varem sopar: patates al caliu a daus amb buti i formatge fos a l'interior... delicatessen! i és que per menys no ens hi posem!!!

Vetllada de ratafia i topas per fer son i nit de pluja tal com havia dit el Molina que passaria... aquest com no es va equivocar! Cap a les 10 del matí varem decidir posar-nos en marxa per tornar d'on havíem vingut, pel coll de la Geganta enlloc del coll de Carançà que és per on havíem d'anar. La pujada va ser força ràpida tot i la pluja, fred i vent que feia, però dos descuits va fer que ens desviéssim del camí, haguéssim de parar mes del desitjat i agaféssim massa fred. El fred i la pluja ja estava donant massa pel sac i varem decidir dividir-nos en 2 grups, uns varem decidir que seguiríem endavant i que saltaríem el coll fins arribar als cotxes mentres que els altres baixarien al refugi de Carançà, es recuperarien del fred i ens trobarien tots a Toes, al final de les Gorges.

La pujada al coll va ser ràpida ja que des d'on ens havíem separat fins a dalt no hi quedava gaire. Vent molt fort amb metralla de pedra ens va rebre a dalt, capelines, fundes de motxilla no van aguantar. A la baixada ens varem posar a la mateixa altura que els isards que ens miraven amb cara de "estan bojos aquests catalans", ja que varem baixar pel dret enmig de pedres, pedretes i pedrotes. La boira ens va donar uns moments de treva i varem poder divisar l'estació de Vallter2000 que fins al moment només ens imaginàvem.

Des del moment que varem començar a trepitjar pistes fins al cotxe va ser un calvari, ja hi érem però no hi acabàvem d'arribar mai...

Al cotxe ens varem canviar com varem poder, a 3º, plovent i amb vent no és la millor manera de canviar-te tota la roba!

A Setcases vam començar a recuperar la dignitat amb uns entrepans de llom amb formatge i uns cafès amb llet que tenien gust a glòria!

Amb la temperatura corporal tornant a la normalitat va ser el moment d'agafar el cotxe i anar a buscar els que havien desfet el camí i estaven baixant pel camí de les Gorges de Carançà. 2 horetes i mitja de cotxe és el què vam tardar però com si estigues calculat, entre els de les Gorges i els del cotxe només hi va haver 15 minuts de diferència!

La birreta a Puigcerdà per explicar les anècdotes d'ambdós grups i per maleïrnos tots plegats va posar punt i final a una gran experiència que va anar bé perquè va acabar bé.

Ha estat una gran festa, n'hem d'estar joiosos i contents!

dimecres, 1 de setembre del 2010

FMA i post FMA

Aquí estem, encara vius!

Ja fa 15 dies que ha passat la Festa Major de Manresa i estem completament recuperats!
Ha estat una Festa Major amb un final diferent, dimarts tenia festa!! Hagués hagut d'estar content ja que mai m'he pogut quedar al concert de la Mitjanit fins al final, però és que els 4 dies anteriors de festa i els nervis de fer de cap de correfoc aquest any em van passar factura i estava "pel suelu"...

Divendres, dissabte, diumenge... cada dia donan't-ho tot! com ha de ser!! i per acabar: dilluns correfoc!

Fer de cap de correfoc de la teva ciutat ha estat una experiència molt bona, ha sigut complicat i hem passat nervis, perquè enganyar-nos! a mes la ciutat no ens ho ha passat gaire fàcil: dues places VIP del correfoc en obres i la Policia Local de vaga... sort dels mossos! jajajajja! Però proba superada!

Algunes fotos del Correfoc de ManresaInfo.cat

Un cop passada la Festa Major tocava depurar el cos: tornar als entrenaments i plat fort pel cap de setmana: la Pica d'Estats!

Xan, Canya, Montse, Laia, Sarah i jo érem els integrants de l'expedició: "manresans al sostre de Catalunya per purificar l'esperit després de FM!"

Ja varem començar malament, divendres nit estàvem tancant Moe's amb un dels integrants del grup i dissabte al matí va ser bastant dur, però com diu la meva àvia: "si ets prou valent per anar a dormir tard, també n'has de ser per llevar-te d'hora" i així varem fer. Varem fer cim, com no podia ser d'una altra manera, però va ser la Pica mes llarga de les 4 anteriors que havia fet i és que varem intentar provar la cresta i vam decidir tornar endarrere... 2 hores penjats com llonganisses que varem estar allà i que després es van trobar a faltar! Diumenge arribàvem a 2/4 d'una de la matinada a casa!!!!

Una bona experiència, bona gent i una magnífica manera d'intentar que el cos s'acostumi a fer altres coses que no siguin les que portàvem fent els últims caps de setmana!

Algunes fotos de la Pica

Fins la pròxima!!!




dimecres, 18 d’agost del 2010

Via ferrata "Tossal de Miravet"

Què res millor que tornar als origens amb l'A-Team!

A pocs dies de festa major de Manresa ja es comença a notar l'ambient de festa i xerinola pels barris de Manresa i aquest cap de setmana ja podem trobar alguns actes com el cercatasques de la FMA (Festa Major Alternativa)...

Però ja se sap: festa si però exercici físic també!

Així doncs hem programat una escapadeta al Pont de Suert per poder fer la via ferrada El Tossal de Miravet amb l'A-Team (recordem: Arnau i Oriol) i qui si vulgui apuntar!

Per saber mes d'aquesta ferrada (ressenyes, fotos...) us donem un enllaç que pot ser molt útil per futures sortides!


Així doncs només em queda desitjar que les mans ens aguantin les tibades i que la força dels braços no ens abandoni!

Salut companys!

I ja fa 3 mesos que estem aquí...

Si nois, ja fa 3 mesos que estem a casa altre cop... tornem a tenir la rutina diària de cada dia com una cosa normal...

Endarrere queda ja els 2 mesos de "living of the land". D'anar a pescar, caminar, llegir, escoltar música, fer quilòmetres... lluny queda aquells moments de pensar que ets el puto amo i que vols seguir amb el què estàs vivint molts dies mes...

Els diners s'han acabat i els dies de vacances també... serem mai capaços de prendre un camí a la vida que impliqui haver de triar i renunciar a coses?

Ara mateix em noto necessitat de tenir un objectiu que no se definir, un objectiu a 2/3 anys vista per poder pedalejar fort cap a aquella direcció, però no em sento capaç de definir-l'ho... quina putada!

casa? viatge? no ho se...

Mentrestant seguirem igual, s'acosta festa major i és un bon moment per no voler renunciar a res.

dilluns, 2 d’agost del 2010

auckland volum 2

pos aquí encara estem!!!
aprofitant els moments que ens està donant auckland coneixent gent, visitant coses i gastant mes calers que aquests dos últims mesos!!!
estic allotjat a un dels molts albergs que hi ha, em sembla que ja ho havia explicat... jeje total que en un lloc com aquest t'hi trobes de tot!!! el melenes i l'actor secundari bob ja us els vaig presentar, aquest matí ha marxat una alemana que hi havia a l'habitació (que em sembla que estava liada amb el bob), però ja tenim veïns nous!!!
a l'habitació som el bob i jo com a integrants masculins i la resta de llits, 4, son ties... jeje
hi ha dues germanes de london, i les altres dues encara no s'han presentat, ja us les presentaré!
total, que avui hem fet un matí de guiri i una tarda de vilatà, m'explico: al matí he anat a veure el museu d'auckland,,, la veritat és que molt millor que el de la capital, wellington, els maoris, la historia natural... i com no les guerres mundials... interessant. no he fet cap foto pq justament el dia que hi havia mes coses a fotografiar és el dia que se m'ha acabat la bateria... jejej
a la tarda me n'he anat al cine, com un ciutadà d'auckland mes he aprofitat que avui "només" costa 10$ (uns 5,8€) he anat a veure Robin Hood (la nova), una història interessant! va d'un tiu que viu als boscos i tira fletxes... això si, equipat amb les crispetes i l'ampolleta d'aigua... l'aigua me l'he acabat, però les putes crispetes se les menjarà l'acomodador ja que eren fastigoses!!!
ahir vaig anar a l'sky tower a fer el guiri tb... jeje el què mes em va agradar és com la van construir, hi ha un video que t'ensenya el procés de construcció i com està dissenyada... el tinc gravat a trossos, ja us el passaré que segur que us agrada!
estic aprofitant també per mirar pelis que en algun moment de la meva vida me les vaig saltar com hotel ruanda o avui princesas.
i acabaré amb una frase de princesas: existim perquè algú pensa amb nosaltres i no al revés...

Quin dia mes raro!!!

Menu!
Ja ens trobem a Auckland acabant de cremar els últims cartutxos que encara ens queden!!!!
La Bridge ja va marxar ahir a la tarda ja que havia aconseguit feina per aquests dies i ho va aprofitar, el Guillem i jo ens varem quedar per Auckland a veure quin mal podíem fer...
El dia en general va ser estrany... suposo que després de 2 mesos compartint un espai petit com pot ser una auto-caravana saber que s'acaba t'afecta, però no només va ser això.
Amb el Guillem arribem a l'alberg i ens trobem uns paios catalans. Un dels quals reconeix al Guillem ja que és de la mateixa promoció de bombers que el Pau. Brutal.
Total, que estem la tarda amb ells entre cafès, plànols, historietes... Al vespre teníem entrades per anar al partit de rugby entre els blues (equip local) i els chiefs (de hamilton, un poblet aprop d'aquí) i teníem l'entrada de la Bridge que la varem oferir al bomber (tinc molta mala memòria i no recordo el nom ara...). així que els 3 cap a l'estadi!!!
El partit va estar mb, no havia anat mai a veure un partit de rugby en directe i després d'aquests dies d'anar seguint el campionat super 14 que estan fent per la tele, veure'l en directe va estar bé. Tot s'ha de dir que ens varem entretenir força amb les animadores... som humans!!!
Durant el partit varen tirar alguns premis amb un tiratxines i el bomber va pillar a l'aire un sopar familiar a un restaurant, així que a l'acabar el partit cap al restaurant a menjar de gratis!!!! un pollastre amb patates va ser una triomfada!
Després del pollastre varem deixar l'amic bomber i amb un paio anglès varem anar de festa... el tiu és tot un personatge, amb grenyes i vestit en plan rockero i ja amb algunes birres de mes, ens varem patejar altre cop tots els carrers d'Auckland en busca d'algun lloc on fer una birreta.
Varem acabar al port a un bar amb música en directe... i cap a fer nones!!!
La gent aquí es molt rara... al bar on varem anar la gent anava disfressada... hi havien zorros (i alguna zorra tb), papallones, síndries, nuvies, al capones... demà em disfresso jo tb!!! jajaja
si els tius son rarus les ties mes encara... van vestides diferent... jajajaj! si puc un dia faré un video!!!
les faldilles a ran de gespa és el mes comú però tb hi ha altres vestits que tampoc sabria definir-los...
en fi, que estem entretinguts!!!!
apa, un post una mica estrany però espero que algo s'hagi entès!!!
salut i sort!

a l'illa nord!

pos aquí estem, a l'illa nord ja i encarant el tram final del viatget...
aquests dies, ja no recordo ni la última nota que vaig fer, hem estat acabant l'illa sud, hem fet costa est des de Christchurch fins a Nelson i després cap a l'Abel Tasman National Park.
A Nelson varem coincidir amb l'Anzac, el dia que NZ i Austràlia recorda els morts de les guerres mundials, total que ja ens veus a natros a les 6 del matí esperant que passin els gaiters, militars, polis, bombers, escoltes... en currua pel carrer i la cerimònia... interessant.
A l'Abel Tasman NP hem estat fent un track de 3 dies, el Guillem i la Bridge han anat amb kayak i jo a pota. La veritat és que aquest parc és molt turístic i si pogués triar amb un dels parcs no seria aquest amb els que em quedaria, però va estar bé poder fer els tres dies de caminada en solitari... el Guillem i la Bridge van aparèixer el 2n refugi amb peixos que havien pescat i varem fer una barbacoa juntament amb un noi israelià que ja m'havia trobat al primer refugi i que tb estava al segon i que varem adoptar ja que el pobre no estava preparat pel mon exterior i necessitava curtir-se... jeje
Després del track va venir la cagalera... sisi, ja la trobàvem a faltar en aquest viatge, i va aparèixer a la nit de després de la travessa: una puta nit de vòmits i diarrea... no se si va ser el burguer king que varem anar, l'aigua sense tractar que havia begut o les putes mosques (sand flies) que aquí mosseguen i es caguen i de vegades provoquen això però porto 3 dies amb el tema... quin merder!!!
El ferry d'una illa a l'altre son 2 horetes, temps per no fer res igual una mica que el què hem vist de l'illa nord aquests 2 dies... Welligton i Napier, la capital i una ciutat que potser els arquitectes li troben la gràcia però jo no li he trobat, doncs és una ciutat que va ser destruïda per un terratrèmol i quan la varen reconstruir estava de moda l'art decó... l'únic deco bo que hi ha hagut jugava al barça...
En fi, que ara estem a Tapu i que pinta diferent al què hem vist fins ara de l'illa nord...
seguirem informant!!!
Salut a totes (i tots)

els lavabos de nova zelanda

Per fi puc escriure un post interessant: els lavabos de Nova Zelanda!!
Si hi ha alguna cosa que m'ha sorprès molt a Nova Zelanda, si mes no a l'illa del Sud, és que a tot arreu hi ha lavabos públics, nets i amb paper de cul...
he intentat fer una classificació ja que com a bon català m'interessa aquest tema encara que no estiguem menjant...
Als pobles petits, i quan diem petits és que tenen una botiga, un camp de rugby i una granja, hi podem trobar un lavabo pintat amb motius vegetals, son lavabos ben ventilats i molt nets.
Els lavabos que trobem als huts (refugis) son aquells que en podríem dir: fem un forat a terra i posem un poly-klyn a sobre pq la gent cagui bé... tot i així, si apartes les 4 mosques que hi puguin haver estan nets i tenen paper que això és molt important en lavabos com aquest...
A les ciutats hi ha lavabos a cada cantonada, tots públic i sense haver de pagar res... jo els classificaria a la mateixa categoria que els dels poblets petits però sense ser tant bonics amb les pintades florals...
I com no sempre ens quedaran els Mc Donald's per anar a cagar... un recurs altament utilitzat!!
Apa, a veure si puc millorar la classificació dels lavabos, ja que és una cosa que ens mostra la maduresa d'una societat i com n'està de preparada pel demà...
Salut i paper de vàter!!!

Costa Oest

Ja tornem a estar a Christchurch!!!

Aquests dies hem estat fent la carretera 6, des de Queenstown fins a Hokitika i després saltar per l'Arthur's Pass fins a Chrischurch.

A Queenstown hem fet algunes sortidetes: la volta al llac Moke i el pic Ben Lomond per no perdre ae costum de patejar!!! i de passada una bona cistella de fredolics i un conill que el Guillem va rematar després que un cotxe comences la feina i que varem intentar cuinar a una barbacoa... feia gust a pixat i el varem tirar...

Wanaka va ser de passada i cap a la costa oest on ens esperava una nit mogudeta a Haas per culpa dels mosquits i les sand flies!!!

Copland Track per fer passar les tonteries, una sortida d'anada i tornada en 2 dies de 7 hores, molt guapa! es tracta de la vall del riu Copland, un dels rius que baixen del Mont Cook, la muntanya mes alta de NZ! i el millor és que a l'arribar al hut (refugi) ens esperaven les hot pools! basses d'aigua calenta... igual que a Islàndia! Jeje

A la tornada, a la nit, varem canviar una dutxa (l'auto-caravana te dutxa) per una mica de maria... uns mais de bona nit van anar de perla!!!

Després de la Copland Track cap a la glacera Fox on ens en varem emportar una miqueta per la ratafia que cada dia va baixant una mica mes...

Artur's Pass on amb el Guillem hem resseguit un riu subterrani de 500 metres.

Se que no és el millor escrit que he fet, però no estic massa inspirat... en fi!

Que no s'us oblidi: UN SOMRIURE, UNA ROSA I UN PETÓ!!!! i el 25 tots a votar!!!! i a remuntar barça!!!!

Moeraki - Otago Central Rail Trail - Catlins - Stewart Island

Venga va! aquí farem un mix max de tot plegat ja que ara feia bastants dies que no escrivia...
Aquests dies hem anat baixant per la costa est fins al sud.
Hem fet parada a Moeraki on vaig participar en una competició de pesca en un vaixell... sisi la Bridge va convèncer uns pescadors que em deixessin pujar al seu vaixell i apa!!! a fer milles a la mar amb una canya de joguina!!!! total que al primer peixot la canya es va petar! sort que hi havia un paio que estava mes pendent de les birres que dels peixos i em va deixar pescar!!!! de 2 en 2 els treiem!!!! uns no se pas com es deien, els altres si: bacallans!!!!
Després de la parada a la costa de Moeraki i haver vist uns quants pingüins i algunes foques ens varem dirigir amb el Guillem a l'interior. La Bridge va haver de fer una escapada a Sidney. La visita a l'interior va servir per poder fer el Otago Central Rail Trail, una ruta amb bici rotllo carrilet d'Olot! 80km aprox el primer dia i 30 el segon... no està malament per començar amb l'esport!!! El què varem poder comprovar és que els Kiwis no recullen els autoestopistes... total que varem estar tanta estona amb bici que esperant que algú ens recollís... al final 2 angels (un buscador d'or i l'altre repartidor) ens van portar a la auto-caravana) molt trist... mai mes torno a fer autoestop amb el Guillem...
Varem recollir a la Bridge a Dunedin i cap a les Catlins... una zona força xula on varem començar a veure el paisatge que m'imaginava de NZ!!! Selva!!!
Varem enfilar cap a l'Illa Stewarton hem fet un treking de 3 dies entremig de la selva... Aquí és on hem descobert que seria perillós viure allà ja que amb 2 dies hem deixat dues platges netes de cloïsses!!!! jajajaja això és brutal! entre pescar, recollir petxines, abalonis i musclos hem fet uns tiberis per baixar la tapa!!!!
Havíem de tornar ahir però pescant ens va passar l'hora i l'últim ferri va marxar... així que una altra nit a la tenda i avui ja si a terra ferma!!!!
Segur que m'he descuidat moltes anècdotes... millor per vatros, us estalvio una parrafada!!!!
podeu veure les fotos al picasa...