En fi, res que no se sàpiga ja, però hem de dir que el concus club ha fracassat en la seva missió de conquerir el cim del Montroig. La raó: la neu (que no hi havia de ser, però hi era i en quantitat i a més acompanyada de gel). Com unes Heidis qualsevols, ni tan sols portàvem raquetes i continuament ens enfonsàvem fins als genolls en la neu (bé, jo fins ben bé mitja cuixa). Aquí la foto del moment en què ens retiràvem.
La resta de dies han estat de jocs de taula i cervesa i un parell d'excursionetes perquè no fos dit.
I finalment, la mega festa a València d'Aneu. Visca els acudits, els pasodobles, els cha cha chas (o txan txan txans)!! Amb aparició estelar de manresanes i vilafranquines (o com es digui). I que vam anar a dormir a les 6 i allò encara continuava. Pel què sabem, a les 8 encara estava pendent la xocolata de l'esmorzar.
En fi, un petó per la marina i la marta i per totes les noies de l'alt aneu que ballen tant bé i per la filla del conseller d'agricultura amb la qual no ens vam poder fer la foto.
2 comentaris:
ara, ara!
Crec que és moment de dir la veritat veient com està anant tot...
El motiu pel qual no varem poder pujar és perquè l'Agustí va patinar i la fer un mal gest amb el genoll i per solidaritat els altres no el varem deixar sol com ell deia que féssim...
Un cop aclarit tot i amb la consciència tranquil·la un torna a la normalitat...
quina sortida tant interessant!
Ja m'estrenyava a mi...per què a la foto no s'hi veu massa neu! :P
Publica un comentari a l'entrada