Després de l'abandó a última hora de'n Hans que marxa el dilluns cap a Japó (tots poguéssim), el nostre grup es va veure ampliat per l'Elisenda Currià i el Guillem Barrios.
L'esquí de fons a Toixent va ser divertit i tranquil i encara prou hivernal: hi va haver tensió, rialles, sintomes d'hipotèrmia i molts i molts renecs perquè és impossible fer cunya amb aquell cony d'esquís. El video escollit recull una mica aquest conjunt de sensacions. Txan perdona'm perquè només hi ha videos teus. No hi ha constància videogràfica del meu parell de "ara hi és i ara ja no hi és " ni el derrapatge fora pistes.
www.youtube.com/torrasan
Després de l'exercici, la festa era a Solsona!! Carnestoltes!! Passarem molt ràpidament per les carroses (increïble la de personatges de Bola de Drac), la penjada del ruc (en la qual vam estar a punt de morir esclafats per la multitud que no suportava la lluvia dorada) i el sopar hipermultitudinari al cobert amb la colla de Can Gelabert, els seus amics de Solsona i unes 100 persones més que es dedicaven a tirar avions de paper i tot el què hi hagués a mà.
La festa va continuar per les tasques i vam acabar a la Xelsa amb els fàntàstics (ironia) "Swing Latino" i "Sexyphonics". Dues fotos per a recordar el moment: una de l'exercici (hi sortim tots!!) i l'altra de la festa.
Després de l'experiència hem demanat a les noves incorporacions què en pensen de les sortides concus club: “no pensava que s’ho muntessin tant bé aquesta gent, repetiré!” deia Barrios i Currià afegia “cert, i a més són tots uns caballers, els recomanaré a les meves amigues solteres”.
Acabem aquesta parrafada, donant les gràcies a la gent de Can Gelabert per fer-nos d’amfitrions en aquest Carnestoltes, i amb un record per la Gemma que se’n va a donar la volta al món d’aquí tres setmanes. Si l’any que ve arribem a les sopes de les 8 del matí, ens les prendrem a la seva salut.
Com sempre, us emplacem a la pròxima sortida concava que tindrà lloc el març (dates encara per confirmar).
Arnau
5 comentaris:
no has trobat cap millor foto de la festa? vaya careto que faig... en fi...
un cap de setmana estrany, almenys per mi...
Iep! A l'hora d'esmentar descensos impressionants, no t'oblidis del descens d'escales sense esquís, practicat amb molta habilitat a la sortida del restaurant pel'amic Oriol.
Aquest cop si que podem dir que vam acabar tots per terra... literalment.
ai xan... no anaves pas molt fi... el meu descens d'escales va ser a la Xelsa, just quan marxàvem... i us vaig demostrar a tots que la meva tècnica en descens és immillorable!
aceptamos barco.
Tinc la imatge molt clara però no l'acabava d'ubicar del tot. Els anys, la memòria...
llarg cap de setmana aquest.. no recordo el moment en que vaig pronunciar les paraules que m'adjudiquen i menys les de la
Elisenda po.. no es que ho recordi pas tot :)
bons dies al Sud, i ull amb les morenes que no els hi heu d'explicar res ;)
willy
Publica un comentari a l'entrada