dimarts, 11 de desembre del 2007

Himne (no reconegut) del pont

RETIRADA

Se´m fa estrany no se el darrer
de marxar cap a dormir
quan ja hem xerrat de tot
entre quatre bons amics
i el sol ens pica fort
ben bé cap a mig matí.

Gairebé ja ni em conec
quan fa dies que no dic
"posa-me´n un altre, Quim,
que me´n vaig però ara vinc!"
mentre al vater tancat
m´ensumo la dignitat

I soc aquí per fer memòria
em pots fer molt de cas o gens
però recorda aquesta història:
una retirada a temps
sempre és una victòria.

Ja no em perdo com abans
per racons caus i forats
de les nits sense final
seguint un deliri fals
que amb el temps em va portar
cap a un excés fatal.

No calia córrer tant,
una treva em deia el cos,
que comences a ser gran
i arribaren amb les pors
les angoixes i tristors
i tot es va anant fent fosc.

I sóc aquí per fer memòria
em pots fer molt de cas o gens
però recorda aquesta història:
una retirada a temps
sempre és una victòria.

1 comentari:

uri ha dit...

L'has clavat xan!!!!!!!!!!

Si que ha estat reconegut aquest himne... era aquest o el de "bombes, bombes, son les que maten a la nostra gent (...)"

Apa, se atormenta una vecina!

uri