dimarts, 5 d’octubre de 2010

octubre...

Estem ja a l'octubre i aviat ens estarem menjant ja els torrons... com passa el temps de ràpid!

Fa un any per aquestes dates molts projectes eren embrionaris, teníem al cap Nova Zelanda però només eren fantasies parlades amb el Guillem al bar del costat del Parc de Bombers de Vilafranca...

El temps passa, de vegades massa ràpid i tot però per sort passa.

Ja som a mitjans d'octubre i com a bons catalans, acabem de celebrar la festa nacional del país veí amb 4 dies non stop. Per celebrar aquesta bonica data es va proposar tocar una mica de natura i anar a caminar tot fent la "travessa dels tres refugis". Una caminada circular entre els refugis d'Ulldeter, Carança i Comadevaca que ens havia d'ocupar de dissabte a dilluns.

De la travessa dels 3 refugis al final ens en vam quedar només amb 2 (Ulldeter i Carançà), anem a pams i ho expliquem...

Ja feia bastants dies que s'estava preparant una nova sortida de les FAC (Fins al Coll). 10 persones valentes (Xan, Gemma, Isa, Elena, Jordi, Marc, Curry, Agustí, Cristina i jo) ens disposàvem a fer la ruta, 3 jornades de caminar amb la calma per paratges de tardor i amb probabilitats de trobar bolets!

Tot va començar dissabte a 2/4 de 7 del matí marxant de Manresa. A les 11 arribàvem al refugi d'Ulldeter, després de 2 cafès, per començar a enfilar cap al coll de la Geganta i cap avall al refugi de Carançà. Una excursioneta tranquila en què el sol ens va acompanyar tota l'estona, a l'hora de dinar ja estàvem al refugi... tarda de buscar bolets, converses amb les vaques, migdiades i de trobar llenya per fer les brases que ens haurien de servir per fer el sopar: trinxat de carançà!
Després de 2 hores de foc per fer brases varem sopar: patates al caliu a daus amb buti i formatge fos a l'interior... delicatessen! i és que per menys no ens hi posem!!!

Vetllada de ratafia i topas per fer son i nit de pluja tal com havia dit el Molina que passaria... aquest com no es va equivocar! Cap a les 10 del matí varem decidir posar-nos en marxa per tornar d'on havíem vingut, pel coll de la Geganta enlloc del coll de Carançà que és per on havíem d'anar. La pujada va ser força ràpida tot i la pluja, fred i vent que feia, però dos descuits va fer que ens desviéssim del camí, haguéssim de parar mes del desitjat i agaféssim massa fred. El fred i la pluja ja estava donant massa pel sac i varem decidir dividir-nos en 2 grups, uns varem decidir que seguiríem endavant i que saltaríem el coll fins arribar als cotxes mentres que els altres baixarien al refugi de Carançà, es recuperarien del fred i ens trobarien tots a Toes, al final de les Gorges.

La pujada al coll va ser ràpida ja que des d'on ens havíem separat fins a dalt no hi quedava gaire. Vent molt fort amb metralla de pedra ens va rebre a dalt, capelines, fundes de motxilla no van aguantar. A la baixada ens varem posar a la mateixa altura que els isards que ens miraven amb cara de "estan bojos aquests catalans", ja que varem baixar pel dret enmig de pedres, pedretes i pedrotes. La boira ens va donar uns moments de treva i varem poder divisar l'estació de Vallter2000 que fins al moment només ens imaginàvem.

Des del moment que varem començar a trepitjar pistes fins al cotxe va ser un calvari, ja hi érem però no hi acabàvem d'arribar mai...

Al cotxe ens varem canviar com varem poder, a 3º, plovent i amb vent no és la millor manera de canviar-te tota la roba!

A Setcases vam començar a recuperar la dignitat amb uns entrepans de llom amb formatge i uns cafès amb llet que tenien gust a glòria!

Amb la temperatura corporal tornant a la normalitat va ser el moment d'agafar el cotxe i anar a buscar els que havien desfet el camí i estaven baixant pel camí de les Gorges de Carançà. 2 horetes i mitja de cotxe és el què vam tardar però com si estigues calculat, entre els de les Gorges i els del cotxe només hi va haver 15 minuts de diferència!

La birreta a Puigcerdà per explicar les anècdotes d'ambdós grups i per maleïrnos tots plegats va posar punt i final a una gran experiència que va anar bé perquè va acabar bé.

Ha estat una gran festa, n'hem d'estar joiosos i contents!