Concus Club marxa de vacances aquests dies de festes nadalenques...
BONES FESTES A TOTES I TOTS!
dijous, 27 de desembre del 2007
dimecres, 19 de desembre del 2007
Ilargia - Ken Zazpi
Esaiozu euriari berriz ez jauzteko,
esan bakardadeari gaur ez etortzeko.
Eusten nauen soka zara eta itotzen nauena,
ametsak sortu zizkidana, galtzen dituena.
Zuretzat ilargia lapurtuko nuke gauero,
eta zu itsu zaude bere argia ikusteko,
irribarrez, gero minez, eragin didazu negarra,
nire sua itzali da,
ez zara gaueko izar bakarra, ez zara!!
Esan sentitzen dudana ez dela egia,
une baten sinesteko ez garen guztia.
Zuretzat ilargia lapurtuko nuke gauero,
eta zu itsu zaude bere argia ikusteko,
irribarrez, gero minez, eragin didazu negarra,
nire sua itzali da,
ez zara gaueko izar bakarra, ez zara!!
Ves i diga-li a la pluja, que no torni ha venir
diga-li a la soledat que no la vull aquí...
Ets la soga que m'aguanta i m'ofega al mateix temps
la que em va permetre els somnis la que me'ls fa malbé...
Cada nit tinc un desig la lluna per tu robaria
tu ets cec per la seva llum una obsessió a la llunyania
un somrís que m'ha ferit el patiment, que per tu ploro
ja s'ha apagat tot el meu foc
no ets l'única estrella de la nit, no ho ets!
Digues que el que ara sento, no es de veritat
tot el que no som per creure, per creure en un instant...
Cada nit tinc un desig la lluna per tu robaria
tu ets cec per la seva llum una obsessió a la llunyania
un somrís que m'ha ferit el patiment, que per tu ploro
ja s'ha apagat tot el meu foc
no ets l'única estrella de la nit, no ho ets!
esan bakardadeari gaur ez etortzeko.
Eusten nauen soka zara eta itotzen nauena,
ametsak sortu zizkidana, galtzen dituena.
Zuretzat ilargia lapurtuko nuke gauero,
eta zu itsu zaude bere argia ikusteko,
irribarrez, gero minez, eragin didazu negarra,
nire sua itzali da,
ez zara gaueko izar bakarra, ez zara!!
Esan sentitzen dudana ez dela egia,
une baten sinesteko ez garen guztia.
Zuretzat ilargia lapurtuko nuke gauero,
eta zu itsu zaude bere argia ikusteko,
irribarrez, gero minez, eragin didazu negarra,
nire sua itzali da,
ez zara gaueko izar bakarra, ez zara!!
-----------------------------------------------------
Ves i diga-li a la pluja, que no torni ha venir
diga-li a la soledat que no la vull aquí...
Ets la soga que m'aguanta i m'ofega al mateix temps
la que em va permetre els somnis la que me'ls fa malbé...
Cada nit tinc un desig la lluna per tu robaria
tu ets cec per la seva llum una obsessió a la llunyania
un somrís que m'ha ferit el patiment, que per tu ploro
ja s'ha apagat tot el meu foc
no ets l'única estrella de la nit, no ho ets!
Digues que el que ara sento, no es de veritat
tot el que no som per creure, per creure en un instant...
Cada nit tinc un desig la lluna per tu robaria
tu ets cec per la seva llum una obsessió a la llunyania
un somrís que m'ha ferit el patiment, que per tu ploro
ja s'ha apagat tot el meu foc
no ets l'única estrella de la nit, no ho ets!
divendres, 14 de desembre del 2007
HET FOTOGRAFEERT VAN DE WEEK!!!!!!!!!!!!!!!
Hello ongehuwde vrienden!!!!!!!!!
Us faig arribar la primera foto de la setmana.
Us faig arribar la primera foto de la setmana.
Aquesta bonica instantània ens mostra en Hans (moments abans de torçar-se el genoll) tot baixant del Mont Roig. Al fons de la imatge podem veure la bonica població de Tírvia.
HANS
DADES D'INTERÈS:
Gastronomia
Restaurant Ndalet: 973622083
Bar Golden http://www.tu.tv/videos/golden-retriever-razas-de-perros
Bar Golden http://www.tu.tv/videos/golden-retriever-razas-de-perros
Apren els balls populars!!!!!!
cha cha cha http://www.tu.tv/videos/salsa-cha-cha-cha-con-musica
El chachachá es un ritmo cubano creado en los años 50 por el flautista, compositor y director de orquesta Enrique Jorrín.
Rápidamente se convirtió en un baile popular y de salón y su nombre es la reproducción onomatopéyica de los pasos al bailar, usualmente tres pasos a la derecha y luego uno a la izquierda.
La estructura rítmica característica es un compás de compasillo (4 por 4) con principio acéfalo-anacrúsico de dos corcheas seguidas de una negra al principio del siguiente compás.
Rápidamente se convirtió en un baile popular y de salón y su nombre es la reproducción onomatopéyica de los pasos al bailar, usualmente tres pasos a la derecha y luego uno a la izquierda.
La estructura rítmica característica es un compás de compasillo (4 por 4) con principio acéfalo-anacrúsico de dos corcheas seguidas de una negra al principio del siguiente compás.
El mambo es un ritmo y un baile originarios de África y desarrollados sincréticamente en Cuba que se convirtieron en uno de los estilos musicales latinoamericanos más populares de mediados de la década de 1950.
El mambo se baila siguiendo un ritmo sincopado, mezcla de música africana, hispanoamericana y jazz, y se caracteriza por presentar un tiempo de silencio en cada compás, que se corresponde con una pausa en el movimiento de los bailarines con el fin de acentuar la síncopa (desplazamiento del acento rítmico del tiempo fuerte al tiempo débil del compás).
En la actualidad es uno de los ritmos latinos que se enseñan en clases de Baile de Salón.
El mambo se baila siguiendo un ritmo sincopado, mezcla de música africana, hispanoamericana y jazz, y se caracteriza por presentar un tiempo de silencio en cada compás, que se corresponde con una pausa en el movimiento de los bailarines con el fin de acentuar la síncopa (desplazamiento del acento rítmico del tiempo fuerte al tiempo débil del compás).
En la actualidad es uno de los ritmos latinos que se enseñan en clases de Baile de Salón.
dimecres, 12 de desembre del 2007
La semblança més raonable
ENIGMA: Què tenen en comú aquestes dues fotos?
I a la vuitena reencarnació Buda es va revelar i assolir el Nirvana. Ho aconseguirà el nostre heroi (el nom del cual és la resposta a l'enigma) i que ja en porta dues?
dimarts, 11 de desembre del 2007
Himne (no reconegut) del pont
RETIRADA
Se´m fa estrany no se el darrer
de marxar cap a dormir
quan ja hem xerrat de tot
entre quatre bons amics
i el sol ens pica fort
ben bé cap a mig matí.
Gairebé ja ni em conec
quan fa dies que no dic
"posa-me´n un altre, Quim,
que me´n vaig però ara vinc!"
mentre al vater tancat
m´ensumo la dignitat
I soc aquí per fer memòria
em pots fer molt de cas o gens
però recorda aquesta història:
una retirada a temps
sempre és una victòria.
Ja no em perdo com abans
per racons caus i forats
de les nits sense final
seguint un deliri fals
que amb el temps em va portar
cap a un excés fatal.
No calia córrer tant,
una treva em deia el cos,
que comences a ser gran
i arribaren amb les pors
les angoixes i tristors
i tot es va anant fent fosc.
I sóc aquí per fer memòria
em pots fer molt de cas o gens
però recorda aquesta història:
una retirada a temps
sempre és una victòria.
Se´m fa estrany no se el darrer
de marxar cap a dormir
quan ja hem xerrat de tot
entre quatre bons amics
i el sol ens pica fort
ben bé cap a mig matí.
Gairebé ja ni em conec
quan fa dies que no dic
"posa-me´n un altre, Quim,
que me´n vaig però ara vinc!"
mentre al vater tancat
m´ensumo la dignitat
I soc aquí per fer memòria
em pots fer molt de cas o gens
però recorda aquesta història:
una retirada a temps
sempre és una victòria.
Ja no em perdo com abans
per racons caus i forats
de les nits sense final
seguint un deliri fals
que amb el temps em va portar
cap a un excés fatal.
No calia córrer tant,
una treva em deia el cos,
que comences a ser gran
i arribaren amb les pors
les angoixes i tristors
i tot es va anant fent fosc.
I sóc aquí per fer memòria
em pots fer molt de cas o gens
però recorda aquesta història:
una retirada a temps
sempre és una victòria.
dilluns, 10 de desembre del 2007
El Hans al bloc!
Des de la penombra treballa un quart component del Concus Club, el Hans...
El següent missatge és per fer una recollida de signatures digitals per reclamar que s'afegeixi a aquesta gran família!
El següent missatge és per fer una recollida de signatures digitals per reclamar que s'afegeixi a aquesta gran família!
Propera sortida: 12 i 13 de gener!
Un cop finalitzada la última sortida lúdico-festiva del Concus Club ens disposem a preparar ja la pròxima sortida...
Per anar fent boca als amics visitants del blog (que sabem que n'hi ha però que no donen senyals de vida) podem dir que la sortida serà els dies 12 i 13 de gener i que, com a novetat al Concus Club, després de l'exercici físic no hi haurà la part de festa!
Veient com ens anem fent grans, ens acomiadem fins a la propera!
Que la força ens acompanyi!
Fúria i Honor com havia predicat el Gran Mestre...
Per anar fent boca als amics visitants del blog (que sabem que n'hi ha però que no donen senyals de vida) podem dir que la sortida serà els dies 12 i 13 de gener i que, com a novetat al Concus Club, després de l'exercici físic no hi haurà la part de festa!
Veient com ens anem fent grans, ens acomiadem fins a la propera!
Que la força ens acompanyi!
Fúria i Honor com havia predicat el Gran Mestre...
Concus Club
diumenge, 9 de desembre del 2007
"Si Jesús tropezó porque ellos no habrían de hacerlo..."
En fi, res que no se sàpiga ja, però hem de dir que el concus club ha fracassat en la seva missió de conquerir el cim del Montroig. La raó: la neu (que no hi havia de ser, però hi era i en quantitat i a més acompanyada de gel). Com unes Heidis qualsevols, ni tan sols portàvem raquetes i continuament ens enfonsàvem fins als genolls en la neu (bé, jo fins ben bé mitja cuixa). Aquí la foto del moment en què ens retiràvem.
La resta de dies han estat de jocs de taula i cervesa i un parell d'excursionetes perquè no fos dit.
I finalment, la mega festa a València d'Aneu. Visca els acudits, els pasodobles, els cha cha chas (o txan txan txans)!! Amb aparició estelar de manresanes i vilafranquines (o com es digui). I que vam anar a dormir a les 6 i allò encara continuava. Pel què sabem, a les 8 encara estava pendent la xocolata de l'esmorzar.
En fi, un petó per la marina i la marta i per totes les noies de l'alt aneu que ballen tant bé i per la filla del conseller d'agricultura amb la qual no ens vam poder fer la foto.
La resta de dies han estat de jocs de taula i cervesa i un parell d'excursionetes perquè no fos dit.
I finalment, la mega festa a València d'Aneu. Visca els acudits, els pasodobles, els cha cha chas (o txan txan txans)!! Amb aparició estelar de manresanes i vilafranquines (o com es digui). I que vam anar a dormir a les 6 i allò encara continuava. Pel què sabem, a les 8 encara estava pendent la xocolata de l'esmorzar.
En fi, un petó per la marina i la marta i per totes les noies de l'alt aneu que ballen tant bé i per la filla del conseller d'agricultura amb la qual no ens vam poder fer la foto.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)