No serà mai "que dificil és hacer el amor (...)" ni "adéu clavell morenet (...)" però podria ser un homenatge al personage del megàfon...
1. Ens ho diu la història
d’un vell poble,
que hi habitava un monstre,
fa molts anys,
diuen que treia foc per les orelles
i per la boca, pel nas
i pels queixals.
És el mon, mon,
el monstre de Banyoles
que men, men, men,
que menjava persones,
oh, i tant!
És el mon, mon,
el monstre de Banyoles,
una per dia sense
fer terrabastall.
2. Com veureu, tenia tanta gana
que s’empassava els bous de tres en tres
i els cavallers, que amb ell volien brega,
se’ls endrapava com qui no menja res.
3. I la gent de tota la contrada
un tracte, amb gràcia, amb ell varen signar,
donant-li cols, patates i albergínies
perquè aquell monstre es tornés vegetarià.
4. És famós el poble de Banyoles
i és que la vila és coneguda arreu
pel famós monstre i pel seu bonic estany
i pel Tren Pinxo, un tren ben especial.
Where is (...)!!!!!
3 comentaris:
Crec que l'individu es mereix una estrofa més per a la cançó. Ahí lu deju per a qui tingui una estoneta...
qui tingui una estoneta? amb qui et penses que estàs parlant xan? que et penses que tenim temps per tonteries com aquesta?
VA HOME VA!!!!
ja pensaré algo...
no esperava menys de tu.
Un objectiu a fixar-se seria anar a trobar un altre cop el paio en qüestió i cantar-li la cançoneta...
Publica un comentari a l'entrada