dimecres, 1 d’octubre del 2008

Banda Sonora

Desaparecido

Me llaman el desaparecido
Que cuando llega ya se ha ido
Volando vengo, volando voy
Deprisa deprisa a rumbo perdido

Cuando me buscan nunca estoy
Cuando me encuentran yo no soy
El que está enfrente porque ya
Me fui corriendo más allá
Me dicen el desaparecido
Fantasma que nunca está
Me dicen el desagradecido
Pero esa no es la verdad
Yo llevo en el cuerpo un dolor
Que no me deja respirar
Llevo en el cuerpo una condena
Que siempre me echa a caminar

Me dicen el desaparecido
Que cuando llega ya se ha ido
Volando vengo, volando voy
Deprisa deprisa a rumbo perdido

Yo llevo en el cuerpo un motor
Que nunca deja de rolar
Yo llevo en el alma un camino
Destinado a nunca llegar

Me llaman el desaparecido
Cuando llega ya se ha ido
Volando vengo, volando voy
Deprisa deprisa a rumbo perdido

4 comentaris:

uri ha dit...

eis xan!
aquesta cançó és un reflex de l'estat del concus club en general o mes personal?
a veure si tornem a engegar coses, que el sindorme post estiu ja ha passat!

xevixan ha dit...

Va per mi, va per mi.
Que hem de fer a Banyoles?

willy ha dit...

nens q ja ha arribat la tardor..
tal dia fara un any del festival celta..
res a veure si engegueu que fa dies q no hi veig les cares..
estem..

Anònim ha dit...

El meu contacte de banyoles m'ha passat telfs i adreces de llocs on podríem anar a sopar... que us sembla? bé, si no, sempre ens qedarà el magnífic bar dels entrepans!!!

Salut i concavitat!