Ja ho va dir en Tomeu Penya, "lo més natural del món és fer-ho, per tant, ho fem!!".
En aquest cap de setmana amb mil ofertes lúdico festives i pronòstics climatològics incerts, hem decidit prescindir (un cop més) de l'exercici físic i sortir a explorar catalunya.
Divendres: la Mercè que no ho va ser. Entre si i no i no i si, vam arribar a Barcelona a misses dites i tot quedava molt lluny i el divendres l'únic que volem és entaular-nos per sopar com déu mana. Total, festa per Gràcia amb l'ACA, en Biel i l'Elisenda. Descobriment: Falstaf!
Dissabte: el segon festival Celta de Santpedor ens va rebre amb un tast de cerveses del qual vam sortir més alegres que unes pasques (n'hi havia una que tenia deu graus i tot). Mentre desestimàvem Vic, la nit es va anar allargant inesperadament: concert a la Plaça Major de Santpedor, concert de Sant Petardo amb Kmelot a les piscines i una espectacular clausura de temporada a la carpa vora quarts de cinc del matí. Sort que gràcies a les habilitats negociadores de l'Oriol no vam pagar. Només puc dir que "Cadascú a casa seva, i déu a la de tots".
I diumenge: Tomeu Penya al MMVV. Amb una exhibició de caderes i festa que ja la voldriem tenir nosaltres, el Sr Penya va estripar enagües i cotilles a tort i a dret. "Mallorquins i catalans", "Illes dins un riu", "Una nit d'estiu"... afortunadament eren les 7 de la tarda de diumenge i no les 3 de la nit de dissabte o un altre gall hauria cantat.
5 comentaris:
I després d'aquest cap de setmana intens, bé, per uns més que per altres, ens ha arribat la tardor. Una estació odiosa com n'hi ha poques. Crec que és pijor que l'hivern hi tot mira que us dic!He intentat valer-me del poema de M.M. i Pol per fer teràpia d'autoajuda, però té una bellesa tant precisa que m'aboca directament a un estat melancòlic profund.
És per això que faig una crida als membres de l'ACA i els seus adjunts habituals a plantar cara a l'estat de depresió latent que desprèn la fotuda tardor. Així que... n'hi un pas enrera!
Petons i concavitat!
osti cristina... m'has emocionat! ho dic en serio! aquest "ni un pas enrere" m'ha tocat la fibra!
en fi... banyoles a triomfar-la com sempre i aquest dissabte de calma... (això és la intenció...)
salut i concavitat
Cristi, arriscant-me a ser víctima de la teva ira, jo també crec que al començament del comentari fots bastanta canya. Però tot queda arreglat al final (com sempre).
Uriii !
mha arribat rumors de una festa major x terres lleidatanes...
-xexi-
jeje...
corren rumors que aquest cap de setmana ha de ser de tranqui pq sinó corren rumors que el cor petarà...
i mira que em sap molt greu!
Publica un comentari a l'entrada