
La resta de dies han estat de jocs de taula i cervesa i un parell d'excursionetes perquè no fos dit.
I finalment, la mega festa a València d'Aneu. Visca els acudits, els pasodobles, els cha cha chas (o txan txan txans)!! Amb aparició estelar de manresanes i vilafranquines (o com es digui). I que vam anar a dormir a les 6 i allò encara continuava. Pel què sabem, a les 8 encara estava pendent la xocolata de l'esmorzar.
En fi, un petó per la marina i la marta i per totes les noies de l'alt aneu que ballen tant bé i per la filla del conseller d'agricultura amb la qual no ens vam poder fer la foto.
2 comentaris:
ara, ara!
Crec que és moment de dir la veritat veient com està anant tot...
El motiu pel qual no varem poder pujar és perquè l'Agustí va patinar i la fer un mal gest amb el genoll i per solidaritat els altres no el varem deixar sol com ell deia que féssim...
Un cop aclarit tot i amb la consciència tranquil·la un torna a la normalitat...
quina sortida tant interessant!
Ja m'estrenyava a mi...per què a la foto no s'hi veu massa neu! :P
Publica un comentari a l'entrada