Islandia vista per dins

Hola estimats lectors que esteu desitjosos de saber com van les aventures dels concus a Islandia. Avui finalment ens hem aconseguit conectar des del meravellós poble de Hussavik, conegut per la facilitat amb què s'hi poden veure balenes i per tenir el districte policial més gran d'Islandia.

Com ja hem descobert varis cops, a Islandia no s'innova i fins al racó més allunyat de tot t'hi trobes algun altre 4x4 de turistes caminant i fent fotos. És a dir, que anem a confirmar el qué tothom ja ens havia dit:
1. Els paisatges són espectaculars: falles, cascades, glaciars, contrastos de colors espectaculars... llàstima que les condicions no eren les millors (veure punt 2)
2. Hi fa fred, vent i el sol un de cada tres dies.
3. Millor amb 4x4. Evidentment les carreteres de muntanya ni te les pots mirar amb un cotxe normal, però es que fins i tot la carretera principal té trams on no està asfaltada. Aquí la majoria de totterrenys i autobusos tenen la suspensió aixecada un mig metre més del normal i rodes de pam.
4. Els islandesos són molt amables. Efectivament, en general es presten per tot. Ara, això de viure apartats del món i després de mil anys d'endogàmia, no són la màxima expressió de la comunicació ni de la rapidesa.


I un parell de coses per a trencar els tòpics:
1. Islàndia no és especialment car. Evidentment, el canvi actual de 124 corones per euro ens afavoreix bastant comparat amb fa un parell d'anys que anava a 72 corones per euro.
2. Está ple de catalans i espanyols. A tots els hostels on hem anat, hem trobat compatriotes, alguns durant varis dies ja que feien la ring road en el mateix sentit que nosaltres.

I per acabar, la gran sorpresa d'avui. Només sortir del hostel, ens parem darrere un autobus que estava al mig de la carretera. De cop i volta comensa a fer marxa endarrere i no hem tingut temps de més. Ens ha clavat el ganxo que duia a darrere en tot el radiador destrossant-lo completament. Al estar parats no s'han hagut de lamentar danys i el conductor ha trucat a la policia ràpidament. Resulta que s'havia saltat un trencall i volia anar-hi fent marxa endarrere per una carretera on els cotxes circulen a 100 km/h (sense comentaris!!). En fi, ara estem a Hussavik doncs, esperant que ens donin un altre cotxe i poguem anar a mirar les balenes.

Per les fotos, us haureu d'esperar al I concurs de fotografia conca que es celebrarà d'aquí dues setmanes.

Arnau Torradeflot. Concus Club. Hussavik.