La poesia dels mestres

Casualment he anat a parar a una antologia poètica del Miquel Martí Pol no fa gaire. La veritat és que ha estat tot un descobriment. Aquest poema sembla encertat per a aquesta època trista en què s'han acabat les vacances i cada dia fa més fred i menys sol. Amb un clar missatge per als concus...

Deixeu-me dir que ja és temps d’oblidar,
que ja és temps de creure un altre cop en la puresa
i de repintar les cases amb colors alegres.
Aquells que han viscut molts anys lluny del poble
seran cridats a retornar
i una nit qualsevol
el vent s’endurà totes les paraules
que hem malmès de tant dir-les sense amor.
I l’endemà serà com si ens alcéssim
després d’una nit de vint segles.

Deixeu-me dir que ja és temps d’estimar,
que ja és temps de creure en els prodigis
i que tant se val de les noies que no hem conegut;
que el poble és com abans
i que algun dia
hi haurà flors al jardí
i vent als arbres
i paraules inventades de nou
només per a nosaltres.

Miquel Martí Pol