dimecres, 2 de juliol del 2008

Ara va de bo, ara va de bo, CIUTADELLA! IIa part

Dilluns 23 de juny, la revetlla de Sant Joan!

Matí intens de plegar tendes i fer motxilles i altre cop com sardines dins del corsilla aquest cop cap a Ciutadella!

En Hans portava els horaris molt clars:


A les dues de la tarda, el fabioler, el senyor de l'ase, el flabiol i el tamborí, va al palau del caixer senyor a sol·licitar permís per iniciar els actes que es faran. Un cop concedit el permís, aquest sr. s'ha de patejar tot el poble i anar casa per casa dels caixers per anar-los a buscar... un espectacle!
Mentres, nosaltres varem aprofitar per dinar una miqueta al nostre estimat bar Aurora on els entrepans de mandonguilles de calamars amb la seva tinta es van posar mooolt bé!


Com que estàvem molt ben situats a l'Aurora, anàvem veient com la fila de caixers darrere el fabioler anava augmentant i quan ja eren força varem començar anar cap al Born ja que a les 6 de la tarda hi havia la caragolada. Quan estàvem apunt d'entrar a la plaça des Born ens van enganxar els caixers que entraven a la plaça i varem poder viure aquest espectacle de bastant aprop (el vídeo del post anterior és d'aquest moment: quan entrava el senyor caixer i el capellà a la plaça). Del caragol no varem veure res, entre la gent, la calor, la suor, la deshidratació i els cavalls allà no es veia res de res, per tan ens en varem anar a fer una birreta amb la calma...


Un dels moments que van canviar el Sant Joan va ser quan em va trucar el Jordi, un company de la feina del Papiol que també estava per allà, després de donar unes voltes ens varem trobar... després de la decepció inicial en veure que érem dos grups de tius (ells anaven amb una autòctona xicota d'un del Papiol), la cosa es va començar a animar al veure que eren prop de les 7 de la tarda i aviat havia de començar l'avellenada! Encara es va animar mes la cosa quan de dins d'una motxilla els amics del Papiol van treure 10 litres de ginet (pomada de ciutadella)... les aventures de l'avellanada farem un post apart i del ginet hi ha poca cosa a dir ja que en una horeta i poc es va acabar...

Els actes continuaven, però ja no els varem seguir mes ja que hi havia missa dels caixers i després mes caragols a Santa Clara i ja portàvem saturació de cavalls (i ginets! jeje).


La nit (o la tarda ja que eren les 8 quarts de 9) ja no va tenir molt mes... havíem portat molta festa però estàvem petadíssims i de cap a caiguda, no concretàvem el lloc on continuar la festa i la pixera apretava moltíssim (allà es veu que no es pot pixar pel carrer, algú va dir que són molt estrictes i ens varem acollonir). Varem fer sopar cabaret a la plaça des Born i finalment varem anar a petar a l'Aurora on varem poder aplicar el mètode de caça "Papiol way"... la nit va ser llarga, moolt llarga, a les 7 anàvem a dormir uns quants a un collons de cala prop de Ciutadella, mentre d'altres es menjaven escudella davant dels pobres... en fi, ditxosos d'ells! ;)


A les 9 del matí els integrants del Concus Club tots drets per anar a Maó a agafar el vaixell... dura tornada...

3 comentaris:

Eva ha dit...

jo tinc una amiga que és de ciutadella...em sembla que li haure de fer una visiteta!

Anònim ha dit...

ei!!!
Bé, bé, ara ja capto una mica més la idea del que alguns heu batejat com el "the papiol way of life" in the island. Que cabrons! En fi, faltava jo, és evident no? De totes maneres vai a dir-vos amics del Concus Club-ACA que per alguns heu estat un referent. Hi ha gent que em para pels bars per fer-me comentaris del tipu: "osti, quins personatges no aquells... porten molta molta festa aquesta gent... bla bla bla... Llavrs és quan jo, amb tot l'orgull del món, salto i contesto (tot fent-me una mica el merda): si si... jo habitualment també en formo part!

En fi, la germana petita, ara alies Dra. Jones (la bata blanca hi fa molt), està orgullosa de vosatltres!!!

He passat una setmana de merda però ara tot això espero que comenci a ser història

Un petonàs.

Arnau ha dit...

Sant Pol!!! Quina hora és???
Si amic Oriol, està clar que tots vam badar i tots hi vam perdre calers. I l'escudella... millor que no parlem de l'escudella...

Però "penso que en el fons tenim sort". Dra Jones dixit.