Endarrere queda ja els 2 mesos de "living of the land". D'anar a pescar, caminar, llegir, escoltar música, fer quilòmetres... lluny queda aquells moments de pensar que ets el puto amo i que vols seguir amb el què estàs vivint molts dies mes...
Els diners s'han acabat i els dies de vacances també... serem mai capaços de prendre un camí a la vida que impliqui haver de triar i renunciar a coses?
Ara mateix em noto necessitat de tenir un objectiu que no se definir, un objectiu a 2/3 anys vista per poder pedalejar fort cap a aquella direcció, però no em sento capaç de definir-l'ho... quina putada!
casa? viatge? no ho se...
Mentrestant seguirem igual, s'acosta festa major i és un bon moment per no voler renunciar a res.
3 comentaris:
ai oriol!!!!!!!!!!!!!!!
molts ens trobem amb aquesta idea de:
Ara mateix em noto necessitat de tenir un objectiu que no se definir, un objectiu a 2/3 anys vista per poder pedalejar fort cap a aquella direcció, però no em sento capaç de definir-l'ho... quina putada!
Però, la cosa no es tant fàcil!!!!!!!!!
jeje ja ho pots ben dir! però com va dir el poeta: tot està per fer i tot és possible! i ja ho farem!
qui ets?
No Soc jo po com idea sempre pots anar a Bali, vali!!! ;)
Publica un comentari a l'entrada